ASSESSORS I CONSULTORS
A L'ESCALA

Hisenda està facultada per comprovar quotes d'IVA pendents de compensació generades en períodes prescrits si s'apliquen en exercicis posteriors que romanen oberts a la regularització, segons estableix el Tribunal Suprem. El ponent determina que la potestat per comprovar i investigar de l'Administració és autònoma respecte al dret a liquidar, per la qual cosa Hisenda pot examinar plenament els saldos d'IVA generats en exercicis prescrits quan es pretenguin compensar en períodes actius. Després de la reforma de la Llei 34/2015, la Inspecció pot verificar l'origen i la procedència d'aquests saldos a efectes de liquidar els períodes posteriors no prescrits, sense que la prescripció de l'any d'origen de les quotes sigui un obstacle per a aquesta comprovació.

És nul·la la clàusula d'un sistema de retribució variable que permet excloure del càlcul del bonus de la retribució variable la totalitat del comercialitzat pel treballador quan es detecten determinades incidències a la seva activitat, segons estableix l'Audiència Nacional. El ponent dictamina que aquest mecanisme constitueix una multa d'haver-hi, prohibida per l'art. 58.3 ET, en privar l'empleat d'una retribució variable ja meritada com a conseqüència d'un incompliment laboral eventual. La sentència declara que la mesura excedeix l'àmbit retributiu i introdueix un règim disciplinari objectiu, establert unilateralment per l'empresa, al marge de la negociació col·lectiva i sense atendre el requisit de culpabilitat propi del dret sancionador laboral. Per contra, la Sala considera ajustada a dret una clàusula que minora l'incentiu per la cancel·lació de productes comercialitzats en exercicis anteriors.

Tot just sis mesos després d'entrar en concurs voluntari, el despatx especialitzat en reclamacions en defensa dels consumidors davant de grans empreses i administracions ha sol·licitat aquest tràmit al magistrat de la plaça número 9 de la secció mercantil del Tribunal d'Instància de Madrid. La crítica situació financera de Reclamador està relacionada amb l'aturada del trànsit aeri durant el Covid-19, que ha penalitzat el flux d'entrada de casos nous. A aquesta situació s'hi uneix la lentitud del sistema judicial espanyol. Atès que el seu model de negoci es basa en el cobrament d'una comissió en finalitzar amb èxit la reclamació, els temps d'espera als jutjats castiguen la capacitat de l'empresa per monetitzar la cartera de casos actius.

A partir d'ahir, 2 d'agost, la Comissió Europea comença a aplicar les primeres obligacions de transparència previstes al Reglament d'intel·ligència artificial, un conjunt de mesures que obligarà a identificar quan un usuari interactua amb un sistema d'IA i quan un contingut ha estat "generat o alterat" mitjançant aquesta tecnologia. Entre les obligacions que comencen a exigir-se hi figura la identificació dels chatbots i altres sistemes d'intel·ligència artificial, que hauran d'informar l'usuari que interactua amb una IA i no amb una persona. També s'han d'etiquetar els continguts creats o alterats mitjançant IA, inclosos els anomenats deepfakes, que a més han d'incorporar marques llegibles per màquina per facilitar-ne la detecció.