ASSESSORS I CONSULTORS
A L'ESCALA

Les liquidacions de l'impost de plusvàlua municipal són recurribles, fins i tot quan siguin fermes, sempre que el contribuent pugui demostrar que l'immoble no va augmentar de valor en l'operació. Es tracta d'una qüestió que podria afectar milers de contribuents, i que ha quedat així establerta per una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Cantàbria de l'abril passat. La sentència correspon al cas d'un contribuent que va sol·licitar la devolució com a ingressos indeguts de l'IIVTNU que havia pagat per la transmissió d'un immoble el 2021. L'Ajuntament de Santander va denegar aquesta sol·licitud, al·legant que la liquidació de l'impost ja era ferma. Tot i això, el contribuent va recórrer la decisió, aportant les escriptures de l'herència i els documents de la compravenda que acreditaven que, lluny d'haver-se incrementat, el valor de l'immoble havia caigut.

El 16 de juliol el Suprem es pronunciarà sobre si les indemnitzacions addicionals per acomiadament improcedent, superiors al màxim que estableix l'ET, tenen cabuda amb les regles de joc espanyoles. L'informe de la Fiscalia del Suprem fa referència a la doctrina fixada pel TS: “Tal doctrina l'ha assegut a la STS del Ple, de 19-12-2024 rebutjant així la possibilitat que, per la via de l'article 10 del Conveni 158 de l'OIT, es pugui fixar una indemnització per acomiadament”. Matisa i subratlla que aquesta possibilitat està tancada “tret de casos excepcionals on concorrin altres elements que justifiquin una indemnització addicional per danys i perjudicis (ex. vulneració de drets fonamentals, discriminació, etc.), que anirien per una altra via legal i no com a complement a la indemnització per improcedència”.

El Ministeri d'Hisenda ha sotmès a audiència pública fins al 24 de juny l'Ordre que aprova el model per pagar el tribut, que fixa el mode de presentació (per via electrònica) i els terminis. Aquesta Ordre ministerial aprova tres models; el 240 perquè les companyies informin Hisenda quina entitat del grup serà l'encarregada de presentar la declaració informativa de l'impost; el model 241 per ja sí, presentar aquesta declaració informativa; i el 242 per a l'autoliquidació del gravamen. Un cop passat aquest primer any, els terminis canvien per a la resta dexercicis.

El 2024 es van signar un 60% menys de contractes de substitució per raons de conciliació que un any abans, 38.176 davant 94.244. Els canvis introduïts al RD-llei 1/2023 han derivat que les empreses usin molt menys els contractes bonificats. El Consell Econòmic i Social qüestiona que la nova regulació exclogui de l'incentiu a substitució, s'enfronti a dificultats d'accés a l'ocupació per qualsevol altre motiu diferent que creuen que altrament poden ser un obstacle a l'hora d'intentar beneficiar col·lectius que es veuen molt afectats per la desocupació.