Notícies recents

Hisenda accelera les resolucions de les sol·licituds de rectificació de l'IP, recorregut al TC des del 2021, a la recerca que els contribuents vegin tancats els seus expedients com més aviat millor i evitar així devolucions davant d'una decisió de la Cort de Garanties que anul·li el tribut. Des de CIM Tax & Legal, expliquen que l'AEAT, els darrers mesos, està resolent les impugnacions "a una velocitat insòlita". En alguns casos, la resposta ha arribat en tan sols quinze dies. Un cop el contribuent ha recorregut l'IP davant d'Hisenda i obté resposta negativa, el pas següent és acudir als TEAR. En aquesta instància, els experts assenyalen que també es respon a molta velocitat. Si el més normal és obtenir resposta entre un any i mig i tres anys, ho estan fent en sis mesos

Junts anunció ayer que registrará dicha proposición de ley. La propuesta del IRPF plantea reducir los cuatro primeros tramos para rentas inferiores a los 35.000€ y aumentar el importe mínimo exento hasta los 5.907€ anuales (357,42 € más que ahora). También prevé bonificar al 99% el impuesto de sucesiones de los grupos I y II —donde se engloba a padres, hijos, cónyuges y otros descendientes como nietos y bisnietos. Entre parientes del grupo III —relaciones con menor consanguinidad como primos, tíos o cuñados—, se plantea una bonificación del 50%.

La normativa limita a 33 dies per any treballat la compensació al treballador cessat, una restricció amb què vol acabar el Ministeri de Treball, que busca que els jutges puguin instar les empreses a compensar l'acomiadat per danys addicionals. No obstant, els increments per decisió judicial s'estan donant a la pràctica. Entre els mesos de gener i juny d'aquest any, s'han resolt per sentència favorable al treballador més de 16.000 conflictes individuals, en els quals s'ha fixat una indemnització mitjana de 11.443€, un 9,3% més que en el mateix període del 2025. Tot i que encara no s'ha produït una reunió contrària a posar fi al sistema d'indemnització taxada.

Així ho aclareix la Direcció General de Tributs en resposta a una consulta vinculant, en què aclareix que, a més de les quotes, les despeses de l'operació de canvi de banc, com les de notaria, el registre o les comissions de cancel·lació i subrogació també es poden incloure a la base de la deducció de l'impost. Respon l'organisme que les anualitats i altres quanties que se satisfacin pel préstec o crèdit resultant en la part proporcional que siguin atribuïbles al préstec originari "donaran dret a la deducció per inversió en habitatge habitual", si bé matisa que "no seran susceptibles d'integrar la base de la deducció les anualitats que es corresponguin amb l'increment del principal que s'hagués destinat".

Així ho estableix la Direcció General de Tributs en una consulta a un contribuent que va gaudir d'aquest permís en la modalitat de jornades completes. La consulta explica que el Tribunal Suprem va fallar el 3 d'octubre del 2018 que la prestació per maternitat satisfeta per la Seguretat Social està exempta d'IRPF. Tributs matisa que la decisió es va limitar a declarar exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes per la Seguretat Social. Per tant, l'òrgan conclou que la renda percebuda durant el permís de lactància retribuït (que paga l'empresa i no l'Administració) "no està emparat" per l'exempció establerta a la Llei de l'IRPF, "per la qual cosa haurà de tributar com a rendiments de treball".

La recurrent en aquest procediment, que té dos complements reconeguts per la cura de sengles fills, va demanar que s'apliqués a la pensió un tercer per la cura de la seva néta, de la qual s'havia fet càrrec sota la figura de l'acolliment permanent, amb l'argument que la situació havia de ser equiparada a la filiació natural o adoptiva. La Sala ha donat la raó a la pensionista, en entendre que no es pot excloure aquest cas del dret a la percepció del complement en qüestió, sobretot quan la sol·licitant, l'àvia, va optar per la figura de l'acolliment familiar per fer-se càrrec de la seva néta perquè no la podia adoptar per la condició d'ascendent.

Els autònoms que utilitzen part de l'habitatge per dur a terme la seva activitat professional poden deduir-se a l'IRPF part del lloguer que paguen als propietaris en proporció al percentatge de l'immoble que utilitzen per treballar. Així ho estableix la Direcció General de Tributs a la consulta d'una advocada que viu de lloguer i ha afectat el 30% de la vivenda a la seva activitat econòmica. Tot i això, matisa que, per poder aplicar aquesta deducció, la part de l'habitatge que s'utilitzi per realitzar l'activitat econòmica ha de poder ser independent i distingir-se que està separada de la resta de la casa o pis on es fa vida privada. L'autònom haurà d'imputar aquesta despesa de l'arrendament a la seva comptabilitat i estar suficientment justificada.

Fonts de la cartera que encapçala Yolanda Díaz confirmen que està previst tornar a reunir aquest dimecres el grup de representants de l'àmbit acadèmic, els ministeris econòmics i els principals sindicats perquè recomanin en quin percentatge s'hauria d'augmentar el llindar salarial mínim per a tots els treballadors que facin una jornada completa. Un encàrrec que anirà acompanyat de dues pautes concretes: que no perdin poder adquisitiu i que iguali al 60% del salari mitjà net. Això fa esperar que el salari mínim es situï per sobre de 1.200 euros, ja que s'assoliria amb un increment de l'1,3%.