Notícies recents

Repunten els contractes de durada inferior a set dies, ja suposen un 22% del total. Al mes de març, es van signar 285.158 contractes per menys de set dies, davant dels 461.292 subscrits el mateix mes del 2019. Suposen el 45% dels contractes temporals sent més habituals que els contractes per més d'un mes, mesos o fins a un any. Aquest va ser un dels punts sobre els quals va advertir la UGT dilluns passat, en presentar l'informe elaborat pel seu servei d'estudis sobre l'evolució del mercat de treball al llarg del 2025. Els experts plantegen que si es comprova que s'està donant aquesta pràctica, seria oportú substituir la penalització fixa actual per un sistema de 'bonus malus' que aturi la rotació dins de les empreses.

Registrada una proposició de llei al Congrés per pujar l'IBI a les persones que tinguin tres o més immobles, als pisos turístics que estiguin a zones tensionades ia les empreses. A més, s'insta a encarir el tribut a aquells contribuents que tinguin habitatges més grans a les principals ciutats. La norma preveu reformar la Llei d'Hisendes Locals perquè els ajuntaments puguin crear una tarifa progressiva de l'IBI, a semblança de l'IRPF, per alleujar la càrrega fiscal als contribuents que tinguin immobles amb menys valor cadastral i, per contra, fer tributar més aquells que tinguin habitatges amb més valor cadastral. Finalment, la norma proposa estendre la bonificació del 90% de l'IBI de què gaudeixen les famílies nombroses a les famílies monoparentals.

El primer bloc de mesures que vol plantejar el Govern busca frenar les pujades de preus a les renovacions de contractes de lloguer a través d'incentius fiscals als casolans. Hisenda està disposada a activar una bonificació de fins al 100% a l'IRPF als propietaris que renovin els contractes d'arrendament sense apujar el preu als seus llogaters. Sumar sempre ha considerat les bonificacions fiscals com una ajuda casolanes, però en la negociació del decret que ha decaigut s'ha obert a aplicar-les. A la recerca d'aquest acord transversal, el Govern també considera de necessitat imperiosa reforçar la regulació dels lloguers de temporada a nivell estatal, és a dir, aquells de menys d'un any de durada i, per tant, no subjectes a una contenció en les pujades de preus. A Catalunya sí que existeix des de l'1 de gener una normativa pròpia. Habitatge té localitzat un transvasament cap a aquesta modalitat per part de propietaris d'immobles que, davant de les limitacions del lloguer tradicional, opten per aquesta figura.

L'AN resol una qüestió recurrent a la pràctica laboral: en quins casos l'empresa pot modificar un sistema de retribució variable sense acudir al procediment de modificació substancial. En el supòsit concret resolt per l'AN, l'empresa, de manera unilateral, va incrementar el llindar mínim per accedir a l'incentiu de vendes. L'AN conclou que no ens trobem davant d'una modificació substancial: si el bonus és discrecional a l'origen, no consolidat i configurat anualment, la seva modificació forma part del poder de direcció empresarial. La sentència introdueix, però, un recordatori important: l'empresa ha de fixar els objectius de manera clara, determinada i dins el termini. En definitiva, la sentència aporta així un criteri clar: no tota modificació d'incentius implica una modificació substancial, però sí que exigeix ​​una anàlisi rigorosa del disseny i aplicació del sistema en cada cas.

El TS fixa en una sentència que la nota només té la funció d'avisar el comprador de l'immoble que pesa un deute tributari sobre aquest i el fet que caduqui als 5 anys no implica que també prescrigui el termini d'Hisenda per cobrar-lo. La sentència adverteix que no es pot confondre la funció de la nota registral, que és donar a conèixer al nou comprador que l'immoble té un deute fiscal, amb el termini per exigir la responsabilitat subsidiària.

Els tribunals obliguen les empreses a indemnitzar els treballadors per denegar-los l'adaptació de jornada per a la conciliació familiar de manera injustificada o sense que hi hagi hagut una negociació prèvia. Diversos Tribunals Superiors de Justícia han emès quatre sentències entre el febrer i el març d'aquest any en què ratifiquen compensacions d'entre 6.000€ i 9.000€ als empleats pels danys i perjudicis patits. La sentència del TSJ de Navarra recorda que el TS, en la sentència del 24-09-2025, va concloure que la manca de l'obertura de negociació de l'empresa comportarà acceptar la sol·licitud del treballador, sempre que el jutge valori que no és desproporcionada. A la mateixa línia, el TSJ d'Andalusia estima tres sentències per falta de justificació suficient de l'empresa de la negativa a adaptar la jornada.

Amb el pas dels anys moltes empreses canvien de propietari per raons econòmiques, organitzatives o de producció, entre d'altres. En fer-ho pot passar que imposin un nou període de prova als empleats per comprovar-ne el rendiment, una pràctica que tant el TS com l'ET titllen d'il·lícita. En una sentència, el TS confirma la improcedència de l'acomiadament d'un treballador ja que l'ET impedeix pactar un nou període de prova quan la prestació de serveis no és veritablement nova, i l'home ja feia 15 anys que treballava a la notaria, fent les mateixes funcions després del canvi de titularitat.

La publicació tardana de l'ordre de cotització de Seguretat Social per al 2026 ha tornat a generar un problema per a milers d'autònoms i pimes: han de corregir en poques setmanes totes les nòmines i les cotitzacions abonades als seus treballadors des del gener. Una situació que, segons denuncien els professionals del sector, genera inseguretat jurídica i una càrrega de treball “extraordinària” als despatxos. Demanen un canvi a la normativa per evitar que les cotitzacions que paguen les empreses pels seus empleats tinguin efectes retroactius.