Notícies recents

El TS determina que les condicions laborals del personal que presta servei mitjançant teletreball "no poden ser de pitjor condició que les del treball presencial". Per tant, assenyala que si quan els talls de llum o internet es produeixen al
espai físic de l'empresa no comporta que els seus treballadors presencials hagin de recuperar el temps de treball o no se'ls redueix el salari, "tampoc això pot afectar els qui presten serveis mitjançant el teletreball". Així mateix, la decisió també assenyala que l'empresa no pot comptabilitzar com a pausa o descans el temps que destinen els teletreballadors per anar a la neteja.

Els magistrats afirmen que “el fix discontinu és un contracte laboral atípic perquè no garanteix treballar durant la jornada anual completa”. Es tracta d'una consideració que, d'acord amb la perspectiva del dret europeu, impedeix que una empresa pugui canviar el contracte d'un empleat d'indefinit a fix discontinu sense la seva aprovació. Els fonaments que sostenen el pronunciament dels magistrats són que quan l'empresa acomiada el treballador per la seva resistència a la proposta de modificació de la situació laboral “es vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva de l'article 24 de la Constitució”, ja que aquest acomiadament “redueix tota possibilitat de reclamació contra l'eventual unilateral decisió empresarial [...], i eludeix la protecció davant de represàlies de què sí gaudiria aquesta reclamació”.

El TSJ de Madrid estén la doctrina marcada pel TS el febrer del 2018 sobre el control del correu electrònic laboral per part dels empresaris a les converses de whatsapp als telèfons mòbils d'empresa. El TSJM resol que la vigilància per part de l'empresari de les converses de whatsapp mantingudes pel treballador al telèfon corporatiu no vulnera el dret a la intimitat ni el secret a les comunicacions. El TSJM assenyala que la companyia, quan va contractar l'empleada, la va dotar d'un ordinador i un telèfon mòbil i, malgrat que l'empresa no va imposar criteris d'ús dels dispositius informàtics que va lliurar a la treballadora, sí que va incloure que eren per a ús "determinat pel contracte de treball", per la qual cosa la Sala entén que hi ha una "previsió exclusiva d'ús professional".

En marxa el nou Registre Central de Titularitats Reals, la creació i el reglament del qual es va aprovar el passat mes de juny per Reial Decret. L'objectiu del registre és centralitzar en un únic lloc tota la informació sobre titularitat real de totes les persones jurídiques, entitats o estructures sense personalitat jurídica (com els fideïcomisos tipus trust) amb seu o la seva principal activitat a Espanya o que estiguin gestionades des del nostre país i així evitar el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme. El RCTIR unirà les dades que fins ara tenien els Registradors de la Propietat i Mercantils, el Consell General del Notariat o el Registre de Fundacions de competència estatal, entre altres fonts. A partir d'ara s'obre un període de nou mesos en què aquestes fonts hauran d'anar bolcant les dades. Mentre que Justícia no aprovi la taxa per ordre ministerial per al seu ús, l'accés serà gratuït.

Així ho estableix el TSJ de les Canàries en un cas en què una empresa va donar de baixa per dimissió a un empleat que no va acudir durant tres dies seguits a la feina sense justificació. En canvi, l'ocupador podria haver sancionat aquest incompliment de la seva obligació de treballar amb un acomiadament disciplinari. Segons el tribunal, “la dimissió [del treballador] no es pot basar en indicis i presumpcions, sinó que s'ha de patentitzar en fets concloents que acreditin la seva intenció de donar per finalitzada la relació laboral i rescindir el contracte de treball”.

Amb aquest servei s'evitarà haver de continuar fent servir la targeta col·legial dotada d'un xip, així com un lector extern. El canvi no suposarà la supressió de les actuals targetes criptogràfiques col·legials dotades de xip, sinó que s'oferirà als col·legiats l'opció de continuar-les utilitzant i fins i tot compatibilitzar-les amb el nou certificat al núvol. Ambdues opcions permetran a l'advocat seguir realitzant l'única signatura reconeguda legalment com a equivalent a la signatura manuscrita, també coneguda com a “firma electrònica qualificada”.

Canvi de criteri per a la tributació en IVA dels cantants i bandes musicals que treballin amb el seu espectacle en esdeveniments privats, com ara casaments, batejos o celebracions d'aniversaris. La DGT permet la tributació al 10%. Per fer-ho, aquestes celebracions han d'estar organitzades en exclusiva per particulars, que han d'estar involucrats en la gestió i no limitar-se a ser mers intermediaris. El que és rellevant ara és que, si les persones que contracten aquests artistes intervenen únicament com a intermediaris o mediadors, el professional sí que haurà d'aplicar el tipus general del 21% a les seves factures. Si no, s'aplicarà el 10%.

Després de la darrera guia donada pel TJUE per analitzar-ne l'abusivitat. L'Audiència Provincial de les Balears ha declarat vàlid l'índex després d'aplicar les indicacions donades pel tribunal per determinar si aquest indicador pot ser abusiu per al client. El tribunal assenyala que en el cas de pactar un interès variable segons l'IRPH s'està aplicant un índex de referència oficial elaborat pel BdE el càlcul i la publicació del qual és mensual. En canvi, la taxa anual equivalent és un indicador orientatiu resultat d'una fórmula matemàtica. Finalment, la justícia balear tampoc no aprecia mala fe que el banc oferís aquest índex al client ja que és oficial i està aprovat pel BdE.