Notícies recents

La nueva ministra de Trabajo y Economía Social ha afirmado que la reforma laboral de 2012 se derogará en dos fases. En una primera se procederá a suprimir "de inmediato y con urgencia" determinados aspectos de la ley, como el que permite el despido por acumulación de bajas justificadas por enfermedad o el que da prevalencia a los convenios de empresa sobre los sectoriales. "Hay que reequilibrar la posición de sindicatos y empresarios en la negociación colectiva", ha apuntado la ministra. En una segunda fase, se elaborará en el marco del diálogo social un nuevo Estatuto de los Trabajadores del siglo XXI para adaptarlo a las nuevas realidades, ya que las relaciones laborales ya no son las de las "grandes fábricas", sino que se producen mayoritariamente en pymes y negocios autónomos, ha precisado. La ministra ha subrayado también que pequeñas "modificaciones legislativas" pueden ayudar a combatir la precariedad laboral, por ejemplo, ha dicho, devolviendo la causalidad a los contratos temporales, o modificando aspectos de la subcontratación.

El mecanisme, forma part d'una sèrie de mesures que també inclourà la creació d'una assegurança europea d'atur. Objectiu: Potenciar la convergència econòmica entre els socis de la UE, reduir el risc de dumping salarial en un mercat sense fronteres i rescatar a una part dels 110 milions d'europeus en risc de pobresa.

Des del 12 de maig de 2019, les corporacions amb treballadors al seu càrrec, inclosos els autònoms i pimes, tenen que establir un registre de la jornada que fan els treballadors. Si accedim a dades del Ministeri de treball, Migracions i Seguretat Social detectem més de 5.300 expedients que l'Organisme reconeix relacionats amb el Registre de jornada i el temps de treball. es tracta de quasi 4% més de casos que al mateix període anterior. En general, les sancions relacionades amb aquesta implementació de la normativa encara estan molt lluny de les que es donen per irregularitats en el temps de treball.

El Tribunal Constitucional ha declarat nul l'acomiadament de un infermer d'un Centre de dia per a persones dependents que es va queixar davant l'ajuntament de deficiències a la seva empresa, qui gestionava la residència, s'ha estimat que va haver "injustificada limitació" del seu dret a la llibertat d'expressió. A una sentència publicada aquest dilluns al BOE, el Constitucional assenyala que, al exigir-se que les crítiques no es coneguessin fora de l'empresa, es va produir un "clar buidament del contingut" d'aquest dret fonamental, fent que superés el "deure de lleialtat" a l'empresa, que no s'ajustava al sistema constitucional de relacions laborals.

Fins a arribar als més de 3,2 milions, segons es desprèn d’un estudi realitzat per la Federació Nacional d’Associacions de treballadors Autònoms (ATA) a partir de dades del Ministeri de treball, Migracions i Seguretat Social. Per comunitats autònomes, el comportament és “desigual”, donat que en els últims deu anys hi han nou comunitats autònomes que no han registrat “importants” descensos. Les comunitats en les que baixa el numero d’activitats realitzades per un autònom es correspon amb les que s’estan despoblant. Per últim, ATA també destaca la reducció significativa que s’ha produït en els autònoms que cotitzen per la base mínima. S’ha reduït des del 81% que ho feien al setembre de 2009 al 64.8% d’autònoms que han cotitzat per aquesta base al setembre de 2019.

Mentre realitzava una complicada maniobra en un espectacle infantil, un treballador va sofrir un infart que el va enviar a l'hospital. L'empresa, per la que portava treballant cinc anys enllaçant contractes, no havia donat d'alta en la seguretat social a l'accidentat. Aquesta circumstància va portar a la família del treballador, a la companyia i a la asseguradora que tenia contractada l'empresa a anar als Tribunals per la indemnització que s'havia de pagar per l'accident. Així mateix, sobre l'aplicació de la clàusula de la pòlissa, el TS apunta que l'accident s'hauria d'haver comunicat en el termini indicat en el contracte. "Es va poder donar la noticia del sinistre a l'asseguradora fins a més de dos anys després de l'accident, no es va fer ja que la primera comunicació a l'asseguradora fou el paper de concil·liació d'aquest procediment", assenyala el magistrat en la sentència. Per tot, el Suprem va estimar el recurs de cassació, tenint que fer-se càrrec de la indemnització a la família del treballador l'empresa per a la que treballava.

Els Tribunals Econòmic-Administratius, pas previ obligat a la via contenciosa de lo judicial, han registrat un increment del 59% en el numero de ciutadans contra el fisc front als nivells precrisi, passant de 135.878 casos tancats al 2007 a 216.139 al 2018, segons l'última dada publicada recentment. Aquesta evolució, unida al fet de que cada vegada més pronunciaments són favorables al contribuent, han donat a la agència Tributària a marcar-se una reducció dels litigis com un dels objectius del nou pla estratègic que ultima.

La Sala de lo Social del Tribunal Suprem ha aclarit que són hàbils i no naturals els set dies que té l'empresari per a realitzar un segon acomiadament després de anul·lar-se el primer per defectes formals, segons estableix en una sentència de 5 de novembre de 2019. La ponent, la magistrada Segoviano Astaburuaga, raona que "si per a efectuar un nou acomiadament s'ha de readmetre prèviament el treballador en cinc dies hàbils, no té sentit que aquests altres set dies siguin naturals ja que, en molts casos havent festius pel mig, donaria lloc a que s'esgotés el termini per al segon acomiadament".