ASSESSORS I CONSULTORS
A L'ESCALA

Segons les darreres dades del Ministeri d'Indústria i Turisme, la setmana passada s'havien presentat sol·licituds per valor de 305,6 milions d'euros entre els particulars; i de 38,58 milions d'empreses i autònoms. Fonts del sector consultades estimen que els fons de l'Auto+ s'acabarien la setmana de les eleccions generals, un mes abans de l'estipulat al BOE, que marca el 31-12-26 com el final de l'Auto+. Si no hi hagués canvi de Govern després de la cita electoral del 29N, a Indústria donen per descomptat que les ajudes a l'elèctric continuarien en els propers exercicis.

Així ho determina la Sala Social del TSJ de Canàries en un conflicte col·lectiu que va presentar la Coordinadora Estatal del Sector de Handling i Aeri contra l'empresa Atlàntica de Handling SLU. El litigi se centrava a l'art. 53.13 de l'IV Conveni col·lectiu de l'empresa, que regula el permís per acudir al metge. L'empresa sostenia que el permís només cobria les consultes del sistema públic de salut, perquè si s'admetés la medicina privada “podria fer-se servir abusivament”. A judici del tribunal, “el fet de no prestar serveis al sistema públic de salut no incideix en les capacitats professionals de la persona facultativa”, que pot igualment “atendre, diagnosticar, prescriure medicació o, si escau tractament”. Per això conclou que la finalitat del permís "queda igualment satisfeta amb persona facultativa pública o privada. No hi ha diferència pràctica".

Aquesta compensació no s'ha de computar per efectuar el càlcul del límit de 250.000 euros anuals d'ingressos que suposa l'exclusió del mètode d'estimació objectiva a l'IRPF. La ponent determina que la compensació agrària no és un rendiment de l'activitat, sinó un mecanisme tributari per rescabalar l'impost suportat que no resulta deduïble i així garantir la neutralitat del sistema. És simplement la via per tornar-li l'impost suportat i preservar el principi de neutralitat tributària, raona la magistrada.

Tot i això, el Tribunal Suprem acaba de recordar que, en certes situacions, sí que poden comptar per decidir si una empresa està obligada a tramitar un expedient de regulació d'ocupació (ERO). En resum, la sentència assenyala que una empresa no pot evitar un ERO simplement perquè els treballadors surtin de l'empresa per vies diferents de l'acomiadament. El més rellevant és que hi hagi una reducció de plantilla que superi els límits legals, ja que en aquest cas s'han d'aplicar les garanties pròpies de l'acomiadament col·lectiu. Per determinar-ho, els tribunals poden tenir en compte diferents tipus d'extincions de contracte, encara que no totes siguin acomiadades formalment.